El retard fonològic

02 març, 2016

El retard fonològic està considerat com una dificultat en l’expressió, està englobada dins dels trastorns del parla i per tant afecta a la intel·ligibilitat del llenguatge. En ell es veu afectada l’adquisició de les habilitats fonològiques, és a dir, es donen dificultats per conèixer els fonemes de la llengua parlada i les regles que ens permeten combinar-los per formar paraules.
És important no confondre-ho amb les dislàlies, sent aquestes substitucions o omissions d’un fonema determinat per un altre, o produir-ho d’una forma distorsionada o inadequada. A pesar, que aquestes poden ser un símptoma del retard fonològic, generalment, els afectats són capaços de pronunciar tots els sons de la seva llengua, la seva dificultat que tenen és encara major.
Els errors dels parlants amb retard fonològic van més enllà, ja que es caracteritzen per no ser repetitius i, per tant, són poc previsibles. En aquest cas, els parlants poden conèixer bé un fonema però en determinades ocasions, i depenent de la posició que tingui dins de la paraula, poden ometre-ho, substituir-ho per un altre o canviar-ho de posició. Existeix una gran tendència a reduir les paraules, amb la finalitat de simplificar el llenguatge, especialment, quan són llargues o d’alta complexitat; Donant expressions del tipus: comolotora (locomotora), cala (escala), etc.

Desenvolupament de les habilitats fonològiques:
El retard fonològic pot venir derivat d’altres patologies de base com poden ser: retard mental, paràlisi cerebral, trastorns específics del llenguatge, etc; o poden aparèixer en solitari. Per detectar-los més fàcilment, és important conèixer les etapes del desenvolupament de les habilitats fonològiques:
– Etapa prelingüística (0 – 12 mesos): com el seu nom indica és una etapa on encara no hi ha llenguatge com a tal, no hi ha paraules explícites però si balboteig; s’emeten sons amb l’objectiu de comunicar, per informar, aconseguir alguna cosa, etc. Aquesta etapa arriba a la seva fi quan apareixen les primeres paraules.

– Etapa lingüística (12 – 18/24 mesos): apareixen les primeres paraules simples o holofrases que tenen una composició de CVCV o VCV (consonant – vocal), utilitzant els fonemes consonàntics: P, M i posteriorment T, K.

– Etapa de la fonologia del morfema simple (24 mesos – 4 anys): en aquesta ocasió es passa de la holofrase o paraula simple a la combinació de dues o més paraules. Aquest serà el moment de l’explosió lèxica on hi haurà un increment considerable del vocabulari, dia a dia s’ampliarà la memòria semàntica i aquestes paraules seran utilitzada en noves produccions per part del nen, ampliant així l’estructuració de les frases.

– Etapa fonològica de culminació (4 – 6 anys): ja són capaços de produir qualsevol enunciat, però realitzant reducció d’elements. Aquest aspecte serà millorant amb el pas del temps, fins a aconseguir a l’edat de 6 anys, un llenguatge oral completament intel·ligible.

Aspectes que hem d’estimular segons l’etapa de desenvolupament:
Tenint en compte la teoria del desenvolupament de les habilitats fonològiques, quan es donen dificultats o retard en la seva evolució, hem de centrar-nos en l’etapa a consolideu i així establir els objectius a treballar en cada cas.
En l’etapa prelingüística, ja que no hi ha llenguatge com a tal, és important estimular l’audició, per assegurar-nos que el so i la veu s’estan percebent adequadament; treballar la prosòdia i l’entonació, ja que és un aspecte que els bebès capten fàcilment i els ajuda a comprendre el missatge en el seu context. El més important és assegurar-nos que s’està comprenent el missatge i les emissions per afavorir així, que el nen emeti un balboteig cada vegada més voluntari.
L’etapa lingüística, és una fase que generalment, es veu ampliada en el temps en nens que presenten trastorns del desenvolupament, és a dir, solen expressar-se durant més temps amb una única paraula volent transmetre una frase completa. Per això, aquí ja és important incidir en el treball directe del llenguatge oral, hem d’ensenyar-los nous fonemes perquè puguin construir paraules noves. Intentarem que imitin la posició de la boca de l’adult, és recomanable començar amb sons visibles: p, m, t… o vocals.
En moltes ocasions, els nens d’aquesta etapa, tenen significats mentals que no poden expressar amb paraules per la falta de sons en el seu repertori. En estimular noves produccions, es facilita la creació de noves paraules.
En la següent etapa, on ja haurien de combinar-se diferents paraules per formar frases i apareix l’explosió lèxica, ens trobem en un punt contraria a l’etapa anterior. En aquest cas es té major capacitat per aprendre paraules i, per tant, aquest és l’aspecte a estimular. És important incrementar el vocabulari i mitjançant aquest, podem reconduir l’adquisició dels fonemes que tenim pendents d’aprendre. Quan ensenyem imatges podem nomenar-les, podem dir en veu alta les accions que realitzem, treballar vocabulari mitjançant llibres, puzles, etc.

Quan existeixen trastorns fonològics, l’etapa del culminació pot anar més enllà dels 6 anys, fins i tot poden quedar aspectes residuals en l’adultesa o en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Per això, és important prendre consciència de les paraules on tenim dificultat, saber com estan compostes i com han de produir-se.
En aquesta etapa pot realitzar-se qualsevol tipus que activitat de consciència fonològica, com per exemple, buscar paraules que comencen per una lletra, separar les paraules en síl·labes, explicar els sons que formen la paraula, trobar un so dins de la paraula, etc.

Núria Sánchez
Col. 08/3616

Post a Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies