Els mestres no entenen al meu fill quan parla

03 November, 2015

Durant els primers mesos del curs, és comú que s’incrementin les consultes per valorar el llenguatge i/o la parla dels més petits.

En moltes ocasions, els pares, al trobar-se amb nens d’igual edat als seus, comencen a comparar i sorgeixen dubtes respecte al perquè uns parlen més i millor que uns altres. Però altres vegades, són els propis mestres els encarregats d’informar què no entenen als seus fills quan parlen i pot haver-hi alguna dificultats de llenguatge.

Aquest fet, per estrany que sembli, pot ser explicat, perquè els pares o l’entorn proper dels nens, s’habituen a la seva forma d’expressar-se, per molt inintel·ligible que resulti se li dóna significat a les seves paraules i, per això, poden interactuar amb facilitat. En canvi, per a un desconegut, descodificar aquest missatge pot resultar molt complex.

En arribar a l’escola, els nens comencen a formar part d’un grup heterogeni, on cadascun té un desenvolupament personal propi, amb diferències particulars; i per tant, presenten una forma d’expressió personal i individual, que no sempre és compresa pels altres.

Però què és normal i què no en el llenguatge dels nens de 3-4 anys?

Tenint en compte que, com hem dit, cada persona aprèn i es desenvolupa al seu propi ritme, podem establir alguns signes d’alerta como:

– Presentar dislàlies: el desenvolupament de la parla pot perdurar fins als 6 anys, per això, no és un signe alarmant que es donin dificultats en la pronunciació de la R o la S, ja que són els fonemes més complicats d’aprendre. En canvi, haurien d’estar integrats els sons: K, G, J, X, LL, NY, T D, L, N, P i B.

– En la producció de paraules és comú que es donin errors quan aquestes són complexes o llargues, poden assimilar sons propers, com per exemple: togogán per tobogan o mermell per vermell; o intercanviar lletres o síl·labes, com per exemple: mànica per màquina. Generalment, aquestes dificultats desapareixen per si soles abans dels 5 anys.
En canvi, ja no haurien de simplificar les paraules fent omissions de l’última síl·laba o fonema, per exemple: tre per tren o llu per llum.

Disfèmia o quequesa evolutiva: normalment, en aquestes edats, els nens es bloquegen durant les seves explicacions i solen repetir síl·labes o paraules, tornen enrere, etc. Però, aquests signes no han d’alertar-nos, sempre que no persisteixin després dels 6 anys. En aquesta etapa, els petits comencen a desenvolupar un pensament bastant elaborat, però el llenguatge encara no els segueix el ritme; necessiten més temps per organitzar-se, planificar les idees i trobar el vocabulari que utilitzaran, fins i tot, de vegades, no han après la paraula necessària. Per això, els adults hem de respectar el seu temps i no pressionar.

– La seva expressió és més elaborada, han de ser capaços de formar frases de 5 nuclis, amb articles i preposicions simples com però, perquè… Ja no és adequat que es donin frases telegràfiques o que parlin “com a indis”: nen vol joc.

En cas de detectar algun signe d’alerta, en convenient realitzar la valoració oportuna amb el logopeda que determinarà una possible intervenir, en funció de les necessitats del nen.

Núria Sánchez

Logopeda

Num. Col. : 08/3616

Post a Comment

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies