TRASTORNS DE LA PARLA.

30 abril, 2015

El llenguatge oral és la nostra eina principal de comunicació. En algunes ocasions, es pot veure afectada per l’aparició de trastorns funcionals de la parla com les dislàlies, la dislèxia o la disfèmia.

La disfèmia és la disfluència més habitual. És una alteració del ritme i la fluidesa verbal, caracteritzada per repeticions involuntàries de paraules, síl·labes o frases acompanyades de gestos espasmòdics. Aquests moviments freqüentment produeixen angoixa i malestar en la persona que ho pateix.

L’origen d’aquesta patologia és la falta de coordinació dels moviments perifèrics de la parla. Tot i així, no es coneix la causa per la qual apareixen aquests tipus de trastorns.

En aquests moments es considera la disfèmia, com un trastorn de naturalesa multicausal, ja que és difícil obtenir una causa única i determinant. Tanmateix, hi ha alguns factors que interactuen en la seva etiologia com la vessant hereditària, factors orgànics, emocionals, etc.

Aquests trastorns de la parla els podem classificar en diferents blocs. Disfluencia Normal, lleu i greu.

– Disfluencia Normal.

És la que es produeix en els primers anys de vida quan el nen comença a produir les seves primeres paraules. És molt comú que els infants facin repeticions de sons, paraules, etc. El nen té moltes ganes de comunicar-se, però el seu cervell (pensament) funciona molt més ràpid que la seva producció verbal. Per això, quan no els surt o recorden alguna paraula és normal que facin repeticions de sons fins que troben el que estaven pensant.

– Disfluencia lleu i greu.

A diferència de la disfluencia normal que apareix i desapareix per causes normals, fruit del creixement de l’infant, la lleu, segueix un patró més regular. Aquestes petites alteracions solen aparèixer en situacions concretes, com pot ser, presentacions, exposicions, parla en públic, etc.

 

En els casos de disfèmia greu, aquesta alteració del llenguatge apareix molt sovint, fent que el nen es senti avergonyit, tens i que en moltes ocasions no vulgui parlar per no fer el ridícul. És més freqüent en edats més avançades, encara que pot aparèixer entre els dos i els set anys.

 

TIPUS DE DISMEFICS I SIMPTOMES DIVERSOS

Hi ha tres tipus de disfèmia, la clònica, tònica i mixta. La tartamudesa clònica (quequeig) és la més coneguda. Aquesta consisteix en la repetició involuntària de síl·labes o paraules com ti-ti-ti-tinc gana. Aquesta no afecta els òrgans fonatoris.

Aquest tipus de quequeig també s’utilitza als teatres per aconseguir diferents efectes còmics.

Quan parlem de Tartamudesa Tònica és aquella que produeix moviments espasmòdics que interrompen les converses. Aquest bloqueig, pot derivar a una immobilitat muscular fonatòria que paralitza l’emissió de sons amb la combinació de moviments de cap, peus i mans. Aquesta tartamudesa es dóna en nens grans i adults sent molt estrany en nens en edat preescolar.

Pel que fa a la Tartamudesa Mixta, és la més freqüent, és una combinació de les dues, la Clònica i la tònica.

 

Els signes que poden alertar als pares de l’existència d’un problema de disfèmia són els següents:

– El nen fa repeticions de sons, paraules o frases passats els 4 anys.

– Quan parla gesticula molt.

– Realitza moviments amb el cap quan parla.

– En moltes ocasions evitar parlar per vergonya a fer el ridícul.

– Li costa comunicar-se i produir certes emissions verbals.

 

Donada alguna d’aquestes situacions serà important que ho valori un professional per tal de poder oferir al nen una millor qualitat de vida.

 

Paula Puyo

Logopeda

Num. Col. : 08/4053

Enviar comentario

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies