L’edat de l’oposició, el negativisme i les rebequeries

11 Febrero, 2014
- in Blog, Blog

L’edat de l’oposició, el negativisme i les rebequeries

Les rebequeries són explosions emocionals que inclouen plors, crits, marranades i altres demostracions de frustració o ira que superen la capacitat del nen per controlar-les.
Aquestes enrabiades són comportaments normals en el nen d’un a tres anys, tot i que, en alguns casos, poden aparèixer abans de l’any d’edat o persistir més enllà dels tres anys.

Les rebequeries

Acostumen a ser la resposta a una baixa tolerància a la frustració, en especial quan el nen espera que les seves demandes i desitjos siguin satisfets ràpidament per quan no li permetin fer el que vol. No les pot controlar perquè sent les emocions, però no les comprèn, i està en un conflicte constant entre la recerca d’autonomia i la dependència física i emocional dels adults.
També apareixen si té dificultats per expressar un desig o una necessitat o bé per atraure l’atenció de les persones significatives.

Com cal tractar les rebequeries?

  • Mantenir sempre la calma. Els comportaments rebels són normals en aquesta edat i no signifiquen que se sigui mal pare o mala mare ni tampoc que el nen sigui dolent.
  • Evitar l’ambivalència en fixar normes i límits. El pare i la mare han d’estar d’acord en allò que s’ha de permetre o no al nen, i respondre de la mateixa manera quan aparegui la rebequeria.
  • Reaccionar d’una manera tranquil·la però ferma, sense cedir a les seves demandes. El nen aprèn des de molt petita distingir entre les negatives fermes i les que pot canviar amb la seva intervenció.
  • Distreure la seva atenció cap a una joguina o activitat que li agradi, cantar la seva cançó preferida o jugar a posar cares divertides.
  • Utilitzar tons de veu estimulants quan es vol que el nen faci alguna cosa o que deixi de fer-ho.
  • Quan la rebequeria estigui en curs i tingui com a objectiu obtenir atenció, la resposta més efectiva és ignorar-la. A més, és convenient allunyar el nen de qualsevol objecte perillós, separar-se’n uns passos, continuar amb el que s’estava fent i no parlar-li o bé utilitzar un to de veu neutral.

Quan la intensitat de la rebequeria arriba a ser gairebé inapreciable, cal mostrar al nen tot el nostre afecte perquè senti que se l’estima, tot i que no s’accepti el seu comportament. Així, se l’ajuda a recuperar el control.
Qui pitjor ho passa durant la rebequeria és el nen, ja que perd totalment el control, s’espanta, i després té por de perdre l’amor dels seus pares. Per això, sempre s’ha de mostrar estima al nen després d’un episodi de rebequeria.

En resum, no s’ha d’oblidar que, sovint, el mal comportament és degut al fet que el nen busca, a través de l’experiència, l’orientació sobre què ha de fer i què no ha de fer, demana l’atenció en exclusiva de les persones que per a ell són importants, o simplement tracta de constatar que té voluntat pròpia.

És important que els pares mantinguin actituds coherents, unànimes i calmades davant de les primeres rebequeries, ja que d’això en dependrà en gran part el comportament del nen en el futur. Cal intentar entendre els motius que desencadenen l’explosió emocional i ser empàtics amb el nen, és a dir, posar-se en el seu lloc i tractar d’entendre els seus sentiments i emocions.

Dimensió Nuvària.
Nuvària informa.
Revista d’informació per a la família.

Enviar comentario

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies